Hui en dia sentim cada dia parlar més del colectiu LGBT (Lesbianes, Gais, Bisexuals i Transexuals), i cada volta dit colectiu està més integrat en nostra societat, com qualsevol atre colectiu social a on compartixen afinitats u objectius comuns. Des de temps remots el concepte d’este colectiu ha estat lligat a la “discriminacio” basada en el simple fet de no acceptacio de les diferencies socials respecte al restant de la societat.
Encara que encara tal volta existixquen molts obstaculs i molts tabus, hui en dia la societat veu en més normalitat este concepte de sexualitat i cada volta se fomenta més la seua “inclusivitat”. En els ultims temps algunes persones homosexuals han segut capaços de donar el dificil pas de “eixir de l’armari”, es dir, confessar per primera volta la seua homosexualitat al seu entorn.
Donat este dificil pas, mos trobem en que qualsevol fill de veï pot vore’s en esta situacio, de la que ningu pot dir que no va a tindre un cas aixina en la seua familia, grup d’amics, companyers, etc. Des d’actors famosos, politics, passant per qualsevol persona normal, la transexualitat no enten d’ideologies, de religions ni de races. L’homosexualitat és una eleccio o una condicio natural.
Per a mi personalment, l’unic problema que veig en tot aço i ho he parlat en més gent que coincidix en la meua opinio, es que el terme LGBT s’ha “politisat”. Es dir, en volta de tractar en total normalitat i acceptacio a les persones que engloben a este colectiu, se’ls vol donar un tracte especial i en alguns casos de certs privilegis en nostra societat.
Encara que l’homosexualitat no enten d’ideologies com he dit anteriorment (hi ha homosexuals d’esquerres i de dretes), els partits politics que se tilden d’esquerres, progressistes i plurals, fan d’este colectiu unes reivindicacions per a segons ells “viure en normalitat nostra identitat, i nostre objectiu es crear un ambient receptiu a la diversitat en qualsevol aspecte: diversitat sexual, etnica, religiosa, llingüistica i funcional”. Es dir, respecte a la diversitat i a favor de l’igualtat.
Aci en Valéncia tenim varios casos d’eixemples a on el govern valencià ha apostat per sumar-se a la doctrina LGTB (bancs pintats en la bandera arc iris, semafors de colors, passos de peatons, etc), dirigit pel grup politic de Compromís i en Joan Ribó al cap.
Tambe està l’eixemple dels passes per a viages gratuïts en autobus en Madrit, pertanyents als components de l’Associacio Transexualia. Es dir, des de l’administracio municipal estan reivindicant drets i igualtat com a qualsevol atra persona i en la que yo estic totalment d’acort, pero per atra part, els donen l’exclusivitat i drets que moltes atres persones no tenen.
En la meua opinio este tipo de coses a voltes s’extrapolen i lo unic que provoca es dividir i enfrontar, i “senyalar” a un colectiu, a on haura gent que a lo millor no vol que se sapia la seua identitat sexual i no estan d’acort en esta filosofia, atres tal volta sí.
En volta de facilitar la “inclusivitat”en total normalitat, se provoca un “etiquetat”, en l’objectiu de complir en uns objectius electorals i aixina poder demostrar la seua finalitat politica i una compra encoberta de vots, buscant l’exclusivitat del colectiu homosexual.
Yo preferixc una homosexualitat sense etiquetes, sense exclusivitats, sense ideologies, es dir, per una homosexualitat respectuosa i personal…
lasnoticiasdejaviermesareigcom.com 