El Centre del Carme retrata la generació Z en la mostra de Jesús Madriñán

• El centre de cultura contemporània inaugura la mostra ‘Mil nits i una nit’ de Jesús Madriñán
• L’exposició de l’artista gallec explora els processos de construcció de la identitat juvenil i recorre a un format clàssic, el retrat, però el situa fora de context

 

El director del Centre del Carme, José Luis Pérez Pont, acompanyat per l’artista Jesús Madriñán i per la comissària, Montserrat Pis, ha presentat aquest matí l’exposició ‘Mil nits i una nit’, al Centre del Carme, dins dels projectes resultants de la seua convocatòria V.O. de comissariat.

 

El treball de Jesús Madriñán explora els processos de construcció de la identitat juvenil i recorre a un format clàssic, el retrat, però el situa fora de context. Armat amb focus, trípode i una càmera analògica de gran format, l’artista improvisa un estudi fotogràfic en locals d’oci nocturn.

 

Segons el director del Centre del Carme “aquesta exposició ens convida a reflexionar sobre el concepte d’identitat en el segle XXI, una mostra introspectiva ja que darrere d’aquests 37 rostres es troba el de l’artista, artífex d’aquesta creació i de la seua pròpia recerca del jo”.

 

Pérez Pont ha explicat que “la proposta de Jesús Madriñán és la primera d’un conjunt d’exposicions que presentarem al Centre del Carme al llarg de l’any, dins de la nostra línia de treball entorn de la imatge fotogràfica, com a disciplina imprescindible dins de la cultura visual” i ha recordat “el suport oferit pel Consorci de Museus als festivals de fotografia, Imaginària a Castelló, PhotoAlicante i Photon a València a més del projecte Ikonic, que aglutina l’esforç d’aquestes tres iniciatives”.

 

Fent una analogia amb els contes de ‘Les mil i una nits’ les diferents sèries fotogràfiques de Madriñán exposades a Tabacalera de Madrid, a l’Acadèmia d’Espanya a Roma o a Paris Photo es reuneixen per primera vegada juntes al Centre del Carme com un conjunt de relats que se succeeixen en el temps, i es nodreixen els uns als altres de les seues experiències. “Cada nit porta dins el germen de la pròxima” ha explicat la comissària Montserrat Pis, qui ha subratllat la coherència de la trajectòria de l’artista.

 

“Cada fotografia es pot entendre com un capítol autònom, vinculat a la resta en l’acabat i la temàtica, però sobretot en la seua profunda humanitat. A través dels seus retrats, Madriñán es qüestiona a si mateix i ens exposa a unes mirades directes, intrigants i inquisitives que mai ofereixen respostes definitives. L’exposició conclou de l’altra banda de les tenebres, quan la llum es perfila en l’horitzó i la vetlada arriba a la seua fi. Com en la ficció literària, l’arribada del començament del dia determina la suspensió de la narració. Per ara” explica la comissària.

 

L’obra de Jesús Madriñán està a mig cavall entre la fotografia documental i l’escenificació. Segons l’artista “no hi ha res falsejat en les fotografies, és tot espontani”. L’espontaneïtat del moment de prendre les fotografies contrasta amb la tècnica depurada i minuciosa emprada per l’artista, entre la fotografia narrativa i la comercial “d’aquesta contradicció sorgeix una fotografia que resulta onírica, quasi poètica” explica Madriñán qui defineix les seues fotografies com un “xoc de trens, entre el segle XIX, quant a la tècnica utilitzada i el segle XXI, pel context i l’escenografia.

 

‘Good Night London’

 

Aquesta sèrie va sorgir mentre l’artista cursava un màster de fotografia al Regne Unit. El concepte original està basat en les seues vivències i retrata joves londinencs que freqüentaven diverses discoteques de la zona de l’East End.

 

Tot i ser la sèrie més curta de les tres que integren aquesta mostra, ‘Good Night London’ va marcar el camí que seguirien els dos projectes posteriors. Les seues imatges traspuen cosmopolitisme, elegància i sobrietat. L’aparent simplicitat i l’absència d’anècdota atorguen a les fotografies una força expressiva i una universalitat que permeten que funcionen en contextos i davant de públics molt diversos.

 

‘Boas noites’

 

Al retorn a la seua Galícia natal, Madriñán va emprendre un projecte que posara de manifest el contrast entre la joventut urbana de Londres i la de l’àmbit rural gallec. Durant un any l’artista va visitar una desena de discoteques allunyades dels principals nuclis de població de la comunitat, i va incorporar imatges dels paratges naturals en els quals aquestes es trobaven.

 

La joventut de ‘Boas noites’ està dotada d’una espontaneïtat i una frescor quasi ingènues, al mateix temps que les naturaleses imprimeixen un esperit introspectiu i contemplatiu. Aquestes últimes suposen una pausa visual per a l’espectador mentre estableixen un vincle entre els retratats i el seu entorn.

 

‘Dopo Roma’

 

Aquest treball és fruit d’una estada a la Reial Acadèmia d’Espanya a Roma. Va suposar el salt a un format major (8 x 10 polzades, 20 x 24 cm.) respecte al de les sèries anteriors.

 

Durant la seua estada, Madriñán es va adonar que l’autèntica Roma s’ocultava en la perifèria, lluny de la superficialitat del turisme de masses. Els joves que emergeixen dels ‘after’ romans són tan monumentals com la seua ciutat. A Roma es fa de dia d’una manera com no ho feia a Londres o a Galícia, i cal preguntar-se què portarà el blau tènue d’aquest nou dia. ‘Dopo’ significa ‘després’ però també ‘més enllà’.