El desfile de la victòria
Per Joan Benet Rodríguez i Manzanares
El passat dissabte dia 23 d’este tràgic abril de 2016, vivim lo que be podríem nomenar “El desfile de la victòria”, pero no nostra.
Tradicionalment entitats que guanyaren els carrers en les seues accions i partits polítics valencianistes, havien tingut “a ralla” a tot el pancatalanisme que venia des de la Comunitat veïna al nort de Castelló, i inclús havien sabut i pogut contindre els brots catalanistes que anaven sorgint des del sí de l’entrevill valencianiste, pero la desunió d’este moviment i el fort recolzament, llogístic, humà i en tots els sentits que el moviment catalaniste ha tingut i l’unió d’este, ha dut a que les nostres institucions de poder estiguen dominades i regides per persones que no tenen de valencià ni el naiximent.
Pero clar, el moviment catalaniste amparat per les institucions públiques, per les associacions i entitats més radicalment catalanistes i per alguns partits polítics de la mateixa corda, ha fet que dia a dia, i des de que començaren a vindre els primers catedràtics catalanistes a l’Universitat de Valéncia allà per la década de 1960, s’haja afiançat d’una manera impressionant, puix saberen introduir-se be a on els interessava fer-lo, que fon el Sistema Educatiu entre uns atres llocs, per a que passats uns anys, tots els diners que estaven utilisant en canviar l’història de Valéncia, que a la mateixa vegada és part de l’història d’Espanya, repercutira en tindre una legió de catalanistes eixits de totes bandes i educats en un ambient catalaniste encara més férreu que en la pròpia Catalunya.
A soles hi ha que passar a les nostres Facultats per a respirar l’ambient que allí hi ha, coronant eixe ambient les màrfegues que pengen de tant en tant en la frontera de la Facultat de Filologia, i que ara estan ampliant el seu camp d’acció en les Torres de Serrans.
Aixina, com continuació al full de ruta que tenen marcat i amparats per la gran llabor catalanista que està realisant el Consistori valencià, este passat 23 d’abril, vinguts gran part dels assistents de fòra de Valéncia, un gran número de persones que arribaren a omplir carrers i posteriorment la Plaça de Bous, realisaren una manifestació, que be podria paréixer-se als Desfiles de la victòria que es realisen per “Just Dret de Conquista”…
Pero lo que estes persones no saben o no volen saber, és que si mires l’història, mai han guanyat els “roïns”, i en esta ocasió eixos roïns són els panques, que són els que mos volen furtar fins a l’aire que respirem.
Aixina, mentres que els ulls d’un valencià i valencianiste estiguen oberts, hi ha esperança, i l’esperança és l’últim que es pert, i tart o pronte dins de les files valencianistes, sorgirà eixe nou Palleter que al crit de “Un pobre Palleter li declara la guerra a…!, mos lliurarà d’este jou catalaniste que sofrim a dia de hui.
lasnoticiasdejaviermesareigcom.com 